VOLUNTARIS PER A NOVA TERÀPIA

Abans de res, bon dia. I realment fa un bon dia per ser dia 1 de novembre, Tots Sants: són poc més de les vuit del matí i fa un sol radiant i no hi ha cap núvol al cel.

El que redactaré a continuació és una cosa molt especial que, juntament amb altres novetats que comentaré a principis de 2027, em permet anar afinant cada cop més el meu camí professional i personal. Si ets un lector que ha entrat a la pàgina perquè té un interès genuí o perquè confia en mi o en el centre, et dono les gràcies per avançat. La confirmació que faig una bona feina a la consulta o en els cursos es veu reflectida en els qui confieu en mi.

Bé, anem al tema.

Com sempre dic, nosaltres som els responsables —i els escriptors— de la nostra pròpia vida i, segons com gestionem les nostres vivències i experiències —o si no les gestionem—, permetem que estiguem com estem avui dia. Qui tapa les seves experiències negatives i no les accepta, processa ni integra, no està escollint caminar en una direcció que li agradi, sinó que s'allunya cada vegada més de la que voldria seguir, fins a quedar totalment estancat o «perdut». Fins a arribar a conclusions com ara: «No sé què em passa, però no em noto bé», «He perdut la il·lusió» o, inclús, «La meva vida o part d'ella no té sentit».

D'altra banda, qui fa l'exercici constant d'introspecció i construeix l'escenari extern de la mateixa manera que cuida el seu escenari intern és qui, passi el que passi, aprèn de l'experiència i segueix creixent, no només assolint uns resultats més elevats, sinó també progressant a la vida en tots els sentits. I no parlo exclusivament de mèrits materials, sinó, sobretot —i aquest, per a mi, és el motiu més important en el nostre procés—, de l'evolució interna del nostre ésser.

I tot i que jo sempre he tingut el mal costum de tenir poca constància en tot allò que no em motiva, i això m'ha alentit o privat d'arribar a fites a les quals podria haver arribat si m'hagués obligat a respectar el procés, hi ha algunes coses de les quals sí que estic molt satisfet d'haver fet de principi a fi.

I aquí comença la història i la proposta del que vull oferir, primer de forma gratuïta a set persones i, després, poder incloure aquesta gran teràpia de forma professional al centre. La història, de forma resumida, és la següent:

Fa uns mesos, sense recordar què estava fent, em va venir al cap una teràpia. D'aquesta teràpia ja n'havia sentit a parlar i segur que qui llegeixi això també n'ha sentit a parlar. Tot i així, no m'havia parat a observar-la ni a donar-li una mínima importància per saber si valia o no la pena. Doncs aquesta última vegada sí que ho vaig fer.

I com que jo tinc un centre de teràpies on impartim formacions, però també m'he format a diferents escoles i, com tot a la vida, hi ha professors que t'agraden i et calen més i fan d'aquell coneixement un tresor, però també n'hi ha que fan el mínim i que no els importa si sembren en tu una petita llavor d'un futur meravellós arbre, vaig preferir descartar les escoles que oferien aquesta teràpia amb l'objectiu de trobar algun professional amb experiència que s'oferís a ensenyar-me-la.

I així va ser: vaig preguntar a persones de confiança si coneixien algú que la dominés, que tingués un gran coneixement sobre aquesta i bones valoracions per part dels seus clients. I, entre les respostes que em van donar, es va encendre una llum.

Així doncs, hi vaig contactar, li vaig explicar qui era i per què m'interessava aquesta teràpia i li vaig preguntar si tenia intenció de fer alguna formació i, en cas que no, li vaig deixar ben clar que jo en tenia molt interès i que, si ell ho veia mínimament possible, podria ser jo el seu únic alumne. I em va dir que sí.

Per privacitat no posaré aquí cap nom, però sí que diré que, durant un temps, vaig anar amb tren cap a la gran ciutat i, allà, com que el mestre quedava lluny de l'estació, llogava una moto elèctrica i travessava, zigzaguejant i amb diversió, la bonica, caòtica, il·luminada i, al meu parer, sobrepassada ciutat. És graciós i divertit alhora veure com una moto elèctrica que pesa gairebé com una bicicleta permet moure's amb tanta agilitat i desplaçar-se tan eficaçment pels amples carrers.

I, avui dia, puc dir que sóc un bon aprenent d'hipnosi. Una teràpia que ajuda a treballar múltiples temes del present. I, com que no tinc un centre sanitari i haig de veure quin és el llenguatge que tinc permès posar a internet, no posaré ara els beneficis que aquesta magnífica teràpia pugui aportar, així que en diré «hipnosi per al benestar», amb tot el que comporta la paraula benestar. Però està enfocada a treballar coses que no volem mantenir en el nostre present.

Així doncs, el meu projecte de pràctiques finals consisteix a agafar set persones de manera gratuïta (de les quals ja en tinc quatre amb preferència) i oferir-los tres sessions per treballar el problema.

Només demano unes condicions bàsiques que permetran que tant el client com el terapeuta millorin:

• Que la persona tingui predisposició real a canviar allò que vol treballar, per exemple: «Mitjançant la hipnosi, es treballa la identificació de les rutines, situacions i automatismes associats al consum de tabac, amb l'objectiu d'explorar respostes alternatives més conscients davant d'aquests hàbits».

Si la persona vol treballar això, ha de venir predisposada a fer canvis personals, no simplement venir, fer la sessió i marxar esperant que se solucioni.

• Que la persona redacti un comentari detallat sobre el procés i les sensacions finals. És a dir, que expliqui les sensacions durant els dies entre les sessions 1 i 3, per tal de donar un feedback real que em permeti veure detalladament el procés i jo poder compartir el text a les històries d'Instagram.

Crec que és una ajuda mútua i ho faig amb molta gratitud i intenció. Així que, si tens intenció real de posar remei a diferents hàbits personals i d'agafar-te fort a la corda i prendre la responsabilitat de sortir del forat, el centre Origen2 t'ofereix aquesta opció. La intenció és fer-ho durant els mesos de novembre i desembre. Simplement contacta'm per telèfon o per Instagram.

Moltes gràcies per llegir-me. Ens veiem aviat!

Sergi