➡️Entrada 1

Bé, si has entrat a aquest apartat, en certa manera t’ho agraeixo. I crec que també et pot ressonar a tu: potser per obrir un nou camí, una petita escletxa de llum… De fet, no cal que t’obri un nou camí: només que t’aporti consciència que hi ha més camins, em quedaré més que satisfet, perquè pot ser el preludi d’un gran creixement.

Inicialment, aquest apartat era el típic “Sobre mi”, però en lloc de focalitzar-me a explicar la meva trajectòria de forma extensa, el que faré serà resumir-la en alguns paràgrafs per després escriure el missatge que realment vull transmetre.

Em dic Sergi Borrell, aquest 2025 faré 29 anys i sóc terapeuta des de fa uns quants anys. Terapeuta és la paraula més completa que he trobat per descriure el que faig. Depenent del pacient o client, segons el que treballem junts, diuen coses com: “vaig al massatgista”, “vaig al fisio”, “vaig a que em clavi agulles” o “vaig a explicar-li la meva vida perquè no trobo un punt de sortida”. De totes aquestes frases i més, la paraula ideal per resumir-les és "terapeuta", perquè ho engloba tot.

Treballo tant físicament com holísticament. Les consultes físiques que ofereixo són les que, comunament, pots trobar en serveis professionals de l’àmbit: contractures, inflamacions, lesions, preparacions, relaxament, recol·locació… Ara bé, combino, d’entre els coneixements que tinc, els que considero més adequats per fer una sessió completa i eficaç.

Tot i això —i a vegades pot semblar tirar pedres contra el meu propi sostre—, l’experiència m’ha confirmat el que ja intuïa de forma innata des de sempre: les consultes holístiques, les que treballen la persona com un tot i el seu camp emocional, són les que realment poden sanar. Sí, tal com ho llegeixes. I la majoria de gent no té l’autoconeixement suficient —o les ganes de deixar de pensar de manera gregària i començar a mirar cap endins— per saber que aquest tipus de consultes poden donar-li un gir de 180 graus a la seva vida.

Els massatges a l’esquena o a altres parts del cos són genials. Descarreguen tot el que s’ha acumulat per diferents motius. Són fins i tot necessaris, sense cap dubte. Tot i així… creus que anar arreglant periòdicament peces que es fan malbé a causa d’altres orígens —no només físics— és la solució a una càrrega cervical permanent? O que resoldrà aquella tensió al trapezi que deriva en cefalees cada vespre i et fa prendre un antiinflamatori diari? I què en fem dels centenars de dolors i malestars que patim sense saber-ne l’origen? Podriem parlar, també, de mal funcionament orgànic.

El cos físic és una cadena i tot està connectat. Creu-me: una sobrecàrrega important, una lesió o una descompensació acaben afectant altres parts del cos que ni tan sols imaginem relacionades. Bé, això és fàcil d’entendre. Fem un pas més.

Tal com diu la Medicina Tradicional Xinesa (MTX) i moltes altres fonts, el cos físic és només un dels múltiples cossos que tenim. Sovint, el que es manifesta físicament fa temps que s’està gestant en altres nivells. Per això hi ha malalties “incurables” o que triguen molt a millorar.

Fem un símil senzill: quan portem el nostre cotxe al mecànic, li fem revisions. Si es fa malbé una peça abans de la revisió, la canviem. Però què passa si no fem les revisions mínimes? Si no canviem l’oli quan toca? O si la corretja de distribució porta milers de quilòmetres i ningú la substitueix? Doncs que el cotxe s’espatlla. Greument. I potser el dany és tan gran que val més llençar el cotxe que canviar-li tot el motor.

Òbviament, no som cotxes. Som molt més complexos. Aguantem molt més que els automòbils, perquè el nostre cos tendeix a l’homeòstasi, a intentar estar bé amb el que li donem. I aquí no parlo només d’alimentació, sinó del que menys cuidem: pensaments, paraules i accions.

Si no ens revisem com ho fem amb els nostres béns materials, seguim rodant per una carretera incerta, plena de bots i amb un destí poc clar. Segurament, si ens haguéssim escoltat, hauríem triat un camí ben diferent.

Doncs bé, les teràpies holístiques treballen això. Aporten consciència i desperten les eines que la persona ja té perquè les pugui utilitzar, o utilitzar-les bé. I els canvis són enormes. Radicals. Ara bé: només si la persona aposta per si mateixa, amb consciència i disciplina.

(Des de ben petit que he tingut experiències peculiars on, sense haver-ho de buscar, vaig veure i viure que som molt més que un cos físic. Per això, potser, em dedico a tot això a dia d'avui).

M’encantaria explicar alguns casos viscuts a consulta, on les persones han fet canvis gegants i, a dia d’avui, encara m’ho agraeixen. Però això s’allunyaria del missatge que vull transmetre ara. Abans de res, amb la mà al cor, gràcies a totes les persones que confieu en mi, des del primer dia fins al darrer. M’ajudeu a créixer. Us estic molt agraït.

Del que vinc a parlar és d’un descobriment enorme que he fet. I sí: dic descobriment perquè, tot i conèixer el tema superficialment, no n’havia aprofundit mai ni ho havia experimentat realment.

Aquest descobriment és molt recent. I és per això que el vull plasmar aquí: perquè aquesta entrada, un dimecres d’estiu al vespre, sigui el preludi de molt més. I no en tinc cap dubte que ho serà. També per animar a qui em llegeixi, ja que em situo a un punt molt proper al de qualsevol persona que no en sap res.

D’entre totes les teràpies que domino i aplico, dins la meva manera de ser, pensar i sentir, hi havia una eina que apareixia de tant en tant i que no em deia absolutament res. Fa uns mesos, no hauria imaginat que escriuria això. I no pas per tenir la ment tancada, que no la tinc, sinó perquè no li donava cap pes ni la considerava útil. Ho tolerava, sí, però no la defensava. Estic parlant de les Flors de Bach.

Sí, les Flors de Bach. Aquells potets que molta gent coneix de passada, perquè algú els hi va recomanar o els va veure a la farmàcia. Això era tot el que en sabia. Bé, i també ho associava a persones més aviat hippies o que “creuen en tot”. Potser a algú que em llegeixi també li ressona això. I una cosa sí que tenia clara: les que es venen a la farmàcia no són tan bones ni útils. Aquí vaig encertar: aplicar la lògica ajuda.

Fa uns mesos vaig oferir al centre una formació en Flors de Bach, impartida per un altre professor. Com que havia d’obrir i tancar i preparar la sala, m’hi vaig apuntar. Però sense cap intenció d’incloure-les a la meva vida. Va ser un “ja que hi sóc, aprofito”, però no hauria mogut un dit per fer-la.

Després de dues o tres classes, va arribar el punt de gir: vam visitar el “Jardí de les Essències” d'en Jordi Cañellas. Un espai immens, natural i cuidat, amb totes les espècies de les Flors de Bach cultivades per ell mateix. Allà hi fa les seves pròpies essències.

Com més avançava l’excursió, més familiar em resultava tot. Potser perquè la meva infància va estar envoltada de natura cada cap de setmana, en un hotel-restaurant on treballaven els meus estimats avis. Un lloc màgic, envoltat de boscos del Montseny, piscina, riera, camp de futbol… i una creu preciosa al cim, al costat d’una majestuosa alzina surera. Un espai sagrat per a mi on realment notava una clara pau i calma interior. A més, tot el que hi ha ho va construir el meu avi. Allà hi he anat sol, amb els pares, amb els avis, amb els gossos que vivien allà... Hi he passat hores infinites. I encara hi vaig. I amb la meva gossa, la Kira, que és als meus peus mentre escric això. Aquell espai, els meus avis, pares i la meva infantesa m’han fet ser qui sóc. Ho agraeixo profundament.

Alguns punts del Jardí de les Essències em feien sentir com quan era a la creu. Especialment un, que en Jordi va dir que era un portal. El fet que jo faci aquest paral·lelisme reforça molt - però molt - la idea que aquell lloc és màgic. I ho he pogut comprovar.

En Jordi transmet molt. A mi sempre m'ha costat molt trobar a algú a qui vulgui admirar i del qual vulgui aprendre. Ell és una d’aquestes poques persones. La visita guiada que ens va fer, senzilla però màgica, em va despertar l’interès.

I tant és l’interès que, fa poc, he començat a estudiar profundament les flors, combinant apunts d'en Jordi Cañellas, Ricardo Orozco i el mateix Dr. Bach. Tant és l’interès que he enriquit aquests apunts amb casos pràctics. I tant és l’interès que aquest setembre una antiga professora meva, experta en Flors de Bach, em compartirà la seva experiència.

I tant és l’interès que fa just onze dies em vaig comprar la caixa de amb les 38 (+2) essències de Bach fetes per en Jordi i em vaig fer el meu primer remei. Vaig començar amb la meva flor tipològica, que —òbviament— és una flor molt potent. I els efectes van ser tan intensos com jo mateix ho sóc per dins. El segon dia ja ho vaig notar. Va ser una experiència que mai hauria imaginat viure amb les Flors de Bach.

Com ho sé? Perquè ho vaig sentir. No vaig prendre la flor amb cap expectativa. No esperava res. Simplement me la vaig prendre. I quan la resposta ve de les flors, se sap. És diferent. És una altra manera de viure les coses.

He ofert flors gratuïtament a tres persones del centre: dues alumnes i una persona que ve per dolors d’esquena. Aquesta última encara no ha començat, però ja tenim clares les flors. Una de les alumnes fa poc que les pren. I l’altra… fa pocs dies em va explicar, entre llàgrimes i tremolors, un trauma de la infància que mai havia explicat a ningú. Em va dir: “em pensava que em moriria sense ser capaç d’explicar això a ningú”. I ara està molt millor. Se sent en pau. Màgic.

Em guardo el meu cas personal i altres que vindran per més endavant. Ara he afegit una flor a la meva principal, i vull observar els canvis. Sentir-los. Viure’ls.

Al març de 2026, amb més coneixement i experiència, oferiré al meu centre un curs propi de Flors de Bach. Serà un curs professional, vivencial i profund. I com que a mi se’m va despertar l’interès al Jardí de les Essències, també hi portaré els meus alumnes. Perquè, com jo, ho puguin viure.

A vegades, trencar amb els patrons mentals que ens han col·locat a consciència, permet veure la vida diferent, valorar-te i estimar-te d’una manera molt més profunda.

Amb moltes ganes de seguir avançant,

Sergi